FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tallar en trossos petits. Capolar la carn. Capolar llenya. Capolar una peça de metall i moldre els trossos. Ferir amb contusió, macar. La pedra ha capolat la fruita. Fatigar fortament. Mira que et capoles fent tant d'exercici. L'excursió l'ha ben capolat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cara, especialment en tant que revela l'estat de salut, d'ànim, de la persona. Avui fa bon semblant, fa millor semblant que ahir. Fer bon, fer bell, semblant a algú. fer semblant Fingir 1. S'ha estalviat la feina fent semblant d'estar malalt. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
De tal manera. D'igual manera, ben bé. Ell ho anava escrivint talment com ho sentia. talment que De manera que. Li ho van explicar talment que ho aprengués de seguida. A tal punt, tant. Talment s'enfadà, que van haver de demanar-li excuses. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat de bel·ligerant. Reconeixement d'haver entrat en guerra un poble i estar per tant subjecte a les lleis internacionals de guerra. Reconeixement del dret d'algú, pels seus mèrits, les seves accions, etc., de prendre part en una contesa, en una discussió. Donar [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a la casa en tant que és seu de la família. La intimitat domèstica. Virtuts domèstiques. Economia domèstica. Que viu al costat de l'home, que es cria a casa. Els gossos, els gats, són animals domèstics. Criat que serveix en una casa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer posar nerviós. M'enervava el tic-tac persistent i compassat del despertador. Posar-se nerviós. Començava a enervar-me de tant esperar la seva trucada. Privar de nervi, d'energia, fer feble, impotent. Fa una calor que enerva, que ensopeix. En med., efectuar l'ablació d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fet de viure dos organismes diferents associats o units més o menys íntimament, habitualment amb benefici recíproc. Relació que sustenta l'estructura d'un grup humà, tant en el seu aspecte espacial com en la divisió del treball, i inclou avantatges recíprocs entre [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pèl o òrgan semblant a un pèl que, en agrupació, forma una franja marginal com les pestanyes a les vores de les parpelles. Prolongació citoplasmàtica de forma cilíndrica acuminada que emergeix de la superfície d'algunes cèl·lules, tant d'éssers [...]
